Per què ningú qüestiona la necessitat d'un informe mèdic, psiquiàtric o balístic en un procediment judicial i, en canvi, el peritatge social continua sent un gran desconegut? Amb aquesta reflexió va obrir la seva intervenció la treballadora social forense i secretària de la Junta de Govern del TSCAT, Eva Giralt, en el marc de les III Jornadas de Ejercicio Libre, Periciales y Mediación, organitzades pel Colegio Profesional de Trabajo Social de Aragón.
Durant la ponència, Giralt va reivindicar el paper del Treball Social Forense com una disciplina imprescindible per aportar als tribunals una mirada experta sobre els factors socials que condicionen la vida de les persones i que sovint resulten determinants per entendre situacions de conflicte, vulnerabilitat o violència.
Un dels principals reptes amb què es troba el treball social forense és la percepció errònia que la realitat social és una qüestió que qualsevol pot interpretar pel simple fet de viure en societat. Per il·lustrar-ho, Giralt va recórrer a una comparació contundent: "Haver passat per un càncer no et fa oncòleg". De la mateixa manera, conèixer de prop una realitat familiar o comunitària no implica disposar dels coneixements, la metodologia i el rigor professional necessaris per analitzar-la des d'una perspectiva tècnica.
En aquest sentit, va recordar que els jutges i jutgesses són experts en dret, però no necessàriament en les dinàmiques socials, familiars o comunitàries que sovint hi ha darrere dels procediments judicials. És en aquest espai on el treball social forense aporta un coneixement especialitzat que contribueix a contextualitzar els fets i a facilitar una presa de decisions més ajustada a la realitat.
La secretària de la Junta de Govern del TSCAT va explicar que la funció del peritatge social no és assistencial ni tampoc la d'actuar com a part dins del procediment judicial. El seu paper consisteix a convertir realitats complexes, marcades sovint per la precarietat, les vulnerabilitats o les xarxes de suport debilitades, en informació objectiva, estructurada i útil per al procés judicial.
A través de metodologies pròpies del treball social, el peritatge permet entendre no només els fets que han arribat als tribunals, sinó també les circumstàncies que els han condicionat. En paraules de Giralt, es tracta d'anar més enllà de la "fotografia final" del conflicte per analitzar tota la trajectòria vital que hi ha al darrere.
La importància d'una mirada interdisciplinària
Per posar en valor aquesta aportació, la ponència va recuperar el testimoni del doctor Solé i Puig, exdirector de Psiquiatria de l'Hospital Benito Menni, arran d'un cas judicial especialment complex relacionat amb una persona amb una elevada vulnerabilitat derivada d'un trastorn mental i amb un patrimoni important.
Segons va explicar Giralt, el mateix professional va destacar que els informes mèdics i psiquiàtrics adquireixen una dimensió pràctica molt més completa quan es complementen amb una pericial social capaç d'analitzar l'entorn, les relacions, els suports i les circumstàncies vitals de la persona.
La intervenció va concloure amb una reflexió que sintetitza la contribució del Treball Social Forense als procediments judicials: "La justícia porta una bena als ulls per garantir la imparcialitat, però és el treball social forense qui li presta les ulleres perquè no es torni cega davant la realitat humana."
